Repte Final – Conclusió, el meu pas pel pràcticum

Bon dia companyes!!!!

Amb la finalització del pràcticum al Centre Avanza, puc afirmar que he viscut una etapa formativa i transformadora. Ha estat una oportunitat privilegiada per anar avançant el coneixement teòric a la pràctica real, i per enfrontar-me a situacions diverses que han posat a prova les meves capacitats personals i professionals. El centre m’ha ofert un entorn d’acollida i aprenentatge, en què he pogut observar, participar, intervenir i reflexionar.

Des de les primeres sessions d’observació fins a l’elaboració i aplicació de la proposta d’intervenció (Repte 3). Aquest recorregut ha quedat recollit al blog, on he mantingut una reflexió sistemàtica sobre les meves pràctiques, decisions, emocions i aprenentatges, connectant-los amb els continguts treballats al màster i amb el marc legislatiu i deontològic vigent.

Una de les competències que més he desenvolupat ha estat la capacitat d’aplicar coneixements en contextos nous o poc coneguts, especialment en casos que requerien rapidesa d’anàlisi i adaptació. Aquest repte em va obligar a actuar amb iniciativa, responsabilitat i criteri professional, tot combinant teoria, intuïció i escolta activa. Igualment, he pogut diagnosticar necessitats psicopedagògiques a partir de metodologies diverses (observació, evaluacions psicopedagógiques, informes, etc.) tenint en compte les singularitats del context familiar, educatiu i social. Aquesta tasca m’ha ajudat a entendre que el diagnòstic no és un objectiu en si mateix, sinó una eina per a la comprensió profunda de la realitat i per orientar la intervenció.

El treball en equip i la col·laboració en xarxa han estat una constant al llarg de tota l’estada. M’he integrat en un equip multidisciplinari amb psicòlogues, pedagogues i logopedes  i he après a comunicar-me amb claredat, a escoltar activament, a gestionar discrepàncies i a prendre decisions compartides. Aquesta experiència m’ha fet entendre el valor del treball cooperatiu i la necessitat d’una mirada conjunta i coordinada per oferir respostes integrals als infants i les seves famílies. També he desenvolupat la competència d’assessorar i orientar altres professionals, aportant propostes i recursos relacionats amb l’atenció a la diversitat i la gestió emocional. Aquest rol d’assessorament, encara incipient, m’ha fet més conscient de la responsabilitat que comporta orientar des del respecte, l’evidència i el compromís ètic.

Vull destacar la competència d’exercir la intervenció psicopedagògica amb una aproximació holística i integrada. Cada cas ha estat una realitat complexa que m’ha exigit tenir en compte múltiples dimensions: emocionals, cognitives, familiars i socials. Aquesta mirada global m’ha ajudat a fugir d’intervencions fragmentades i a apostar per actuacions coherents, ajustades i contextualitzades. Això connecta directament amb la perspectiva inclusiva de la LOMLOE (2020), que reconeix el dret de tot infant a una educació personalitzada i de qualitat.

Pel que fa a les meves expectatives inicials, aquestes s’han complert. M’esperava una experiència pràctica enriquidora, i he pogut veure la complexitat de la tasca psicopedagògica, els seus límits i potencialitats, i la necessitat d’una actitud reflexiva constant. He après a escoltar, a observar i a intervenir amb prudència i a revisar les meves pròpies creences com a futur professional. En quant a les meves aportacions, considero que he contribuït amb una mirada fresca, una actitud oberta a l’aprenentatge i capacitat d’anàlisi crítica. En més d’una ocasió he proposat recursos metodològics i han estat ben acollides per l’equip. Això m’ha ajudat a reforçar la meva autoestima professional i a consolidar el meu sentit de pertinença al projecte educatiu. He estat molt content i bé i m’haguès agradat començar les pràctiques abans i poder gaudir més temps.

En relació amb els aspectes a millorar, identifico la necessitat de gestionar millor el temps en moments de molta càrrega, així com de continuar treballant la meva seguretat davant de situacions amb alts nivells de complexitat emocional. Tot i això, aquestes dificultats m’han permès créixer, reforçar la meva autonomia i establir prioritats més clares en la intervenció. Aquest pràcticum no només ha estat una etapa que es tanca, sinó un punt de partida cap a una pràctica professional crítica, ètica i compromesa. Em sento preparat per continuar formant-me i contribuint, des de la psicopedagogia, a la transformació educativa i al benestar de les persones.

Moltes gràcies a tots per llegir-me, així com a en Xavier per donar-me suport durant aquestes pràctiques!!!

Deixa un comentari