Bon dia companys!!!!
Durant el desenvolupament del segon repte del pràcticum, he tingut l’oportunitat de dissenyar un pla d’intervenció psicopedagògica individualitzada en el context del Centre Avanza. Aquesta proposta neix de l’observació directa de la realitat del centre i de la detecció d’una necessitat clara: donar resposta a infants amb TDAH, una condició que apareix amb força freqüència en la seva pràctica diària.
Un dels aspectes més estimulants —i alhora complexos— d’aquest repte ha estat el procés de disseny. El temps limitat d’intervenció (dues setmanes) em va empènyer a concebre una proposta estructurada, intensiva però funcional, que tingués un impacte real i observable en un curt període. Així doncs, vaig optar per centrar el pla en dues àrees clau: el desenvolupament de les funcions executives i l’autoregulació emocional. Aquestes dimensions són fonamentals per millorar l’autonomia, la capacitat d’organització i el rendiment acadèmic dels infants amb TDAH, i poden marcar la diferència tant dins com fora de l’àmbit escolar.
El pla s’articula en cinc sessions d’una hora, cadascuna enfocada a un objectiu específic: millorar l’atenció sostinguda, inhibir la resposta impulsiva, fomentar l’organització, treballar la consciència emocional i integrar les estratègies apreses. Aquesta estructura permet focalitzar els esforços i garantir una intervenció centrada, coherent i viable. A més, vaig intentar que cada activitat fos activa, significativa i adaptada al perfil maduratiu de l’infant.
A nivell metodològic, he optat per una combinació de tècniques cognitivoconductuals i enfocaments ecològics, considerant sempre l’entorn immediat de l’infant, la seva realitat emocional i el seu context familiar i escolar. Això ha suposat un aprenentatge profund sobre la importància d’una mirada globalitzadora en la pràctica psicopedagògica, on cada decisió metodològica ha d’estar lligada a una intencionalitat clara i realista.
Personalment, aquest repte m’ha servit per entendre la complexitat de planificar una intervenció que no només sigui teòricament correcta, sinó realment aplicable. A vegades, des de la teoria, podem caure en propostes idealitzades. En canvi, quan es dissenya pensant en un infant concret, en unes condicions concretes i amb uns límits reals, l’exercici esdevé molt més significatiu!!!!
Seguim sumant moments!!!!
Marc Rebollo
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.